Concert

Aprofitant la gala benèfica organitzada des del casal per contribuir a la marató de TV3, hem fet el concert producte final del meu projecte avui, diumenge dia 27 de maig. Hi havia al voltant de 100 persones a la sala, i hi ha tant aspectes bons com dolents a comentar sobre el resultat final.

Degut als nervis i a l’estrés del moment, les cançons no ens han quedat tan bé com als assajos. La senyora del xilòfon que portava menys temps practicant ha perdut el fil i simplement ha deixat de seguir la partitura per fer la seva pròpia versió de les cançons tocant notes aleatòries sense sentit, lo qual ha sigut un recurs bastant encertat, en realitat. Tot i així, cap d’elles no s’ha desanimat i han acabat el concert molt satisfetes. “Apa si els hem sorprès!”, “Sóm les més animades de la sala” i “Ens ha sortit molt bé, no?” han sigut els comentaris de les participants al acabar el concert. Totes han declarat que senten haver après molt aquests dos dies i que els agradaria que un taller així es repetís. De fet, jo també he vist com milloraven i, comparant el final amb el primer dia (tinc els vídeos) veig que realment han après molt. Ara segueixen els ritmes i fins i tot les melodies i ja han fet l’esforç no només de cantar, si no també de fer-ho en públic. Per tant, les àvies han après alhora que s’han divertit, i això fa que el meu objectiu principal estigui complert. Així doncs, he fet un sevei social d’entreteniment a gent gran alhora que feia un servei d’educació en el que tan les àvies com jo hem après. Això queda directament rel·lacionat amb l’àrea d’aprendre a aprendre.

És ben bé que la vida et treu el sentit de la vergonya i et dota d’una capacitat d’improvització que nosaltres, els joves, no podem ni imaginar.   Al cap i a la fi, quan hi ha 100 persones entre avis, fills i nets impacients, de fer-ho ve a malament el que canvia és com t’hi poses. Mentre que una anava decidida i confiada perquè se sabia les notes, l’altra anava igualment confiada pensant que podia tocar qualsevol cosa. Fins i tot les meves companyes, que estaven al final de la sala, han dit que no s’ha notat, i això que elles havien vist els assajos.

El que si que ens ha fallat, però, ha sigut l’acústica de la sala: ni tant sols la percussió se sentia bé. Les veus tampoc no han cantat tan bé com a la classe, suposo de veure tota aquella gent escoltant. Tot i així, valoro per sobre de tot l’sforç del grup, que ha sigut impressionant. Les dels xilòfons, per exemple, van venir ahir (dissabte) a assaijar elles soles durant 1 hora i mitja, sense que jo els ho hagués demanat i sense tenir-ne cap obligació. Ho van fer només per la seva motivació a aprendre i a fer-ho bé, i això demostra que aquest taller els ha agradat de veritat. Les de la percussió, tot i que al principi eren reservades i només pensàven com s’ho farien perquè ningú les sentís, també han acabat animant-se i han cantat amb orgull cançons que potser feia anys que no sentien. Aquest esforç i aquesta dedicació per part de les participants han sigut molt importans per mi al llarg del projecte, ja que m’han motivat a seguir endavant amb il·lusió.

Anuncios

Acerca de Elvira Colomer Fatjó

Aquest és el blog del meu projecte personal, el qual em servirà per a puntar tot el que faig entorn al pp en forma de diari. En diferents entrades, publicaré tot allò que indaqui, que faci o sobre el què reflexioni.
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s