El projecte

Aquest projecte ha sigut una experiència molt maca en la qual he après tant com he ensenyat. He ajudat a un grup d’àvies a coordinar-se i a seguir-me per tal de muntar una petita orquestra alhora que aprenien música i es divertien. Eren unes àvies rialleres i bromistes, una mica insegures amb les seves aptituts musicals però prou capaces i, sobretot, animades. Aquest projecte demostra que la motivació, la curiositat i el bon humor poden moure el món, perquè unes senyores grans que no tenin cap obligació d’apuntar-se a un taller ofert per una noieta de La Garriga s’hi apuntéssin i fins i tot s’avinguéssin a cantar i a tocar davant de 100 persones és extraordinari. I tot el projecte ha estat mogut tan sols per la seva curiositat, per altra cosa. Fins i tot al principi, quan l’orquestra no sonava ni una miqueta bé, quan tothom desafinava i semblava desastrós, les ganes de passar-s’ho bé de les participants van fer que a tots ens en quedi un bon record. Jo he après a tenir paciència, perquè res no surt mai bé a la primera, i he après que un professor no pot mostrar mai cap dubte, si no que s’ha de mostrar del tot confiat en les seves opinions. Quan jo demanava alguna cosa a les participants, la seva opinió o consells, s’alarmaven i de seguida deien: “Com ens diguis tu, noia, que ets la professora”. Un professor pot demanar que els alumnes reflexionin, aprenguin o parlin de la lliçó, però mai ha de deixar que qüestionin la seva manera de fer o la seva feina. Això, per suposat, és una tècnica que no es pot aprendre amb 1 setmana d’experiència com a professora, si no que s’ha d’anar perfeccionant durant els anys. Jo personalment no tinc pensat ser professora en un futur, però crec que qualsevol persona que vulgui liderar un grup de treball, un grup social o un col·lectiu encara més gros hauria d’imregnar-se de les qualitats d’un bon professor, que inclouen la tolerància, l’autoritat, la paciència, la capacitat de comunicar idees, la capacitat de tractar amb la gent, el coneixement, la reflexió, les ganes d’ajudar i d’educar.

Aprendre a aprendre

Durant aquest projecte, he après a organitzar-me, a buscar informació i a aplicar-la. I no aplicar-la només sobre un paper, si no també en un contexte real en el que també hi havia altra gent implicada. Des dels 4 anys que estudio música a l’escola municipal de música Josep Aymerich de la Garriga, i aquesta ha estat una bona oportunitat d’aplicar els meus coneixements alhora que realitzava un servei social. Tot i que fins ara només he empassat coneixements i he practicat amb el meu propi instrument, he experimentat com tot allò que he pres durant 10 anys pot servir a altra gent. Per tant, una de les coses que haig he après és com fer entenedor allò que explicava i com motivar a la gent per allò que a mi em motiva. Aquestes són les habilitats dels bons professors i, tot i que no arribaré al seu nivell, ho he aplicat per transmetre els meus coneixements a un grup reduit de gent gran que no coneix massa o res de la matèria. He intentat que la gent gran entengui per què m’agrada a mi la música, què en poden treure ells i que siguin capaços d’aplicar aquest art. Veient els resultats, crec que ho he aconseguit.

Salud i educació social

Alhora que ensenyava i aprenia, també he contribuit a entretenir la gent gran, un col·lectiu bastant oblidat que molt poca gent es preocupa d’ajudar. Encara que justament les meves alumnes no tenien problemes de salud importants ni limitacions físiques, si que és veritat que són grans i hi ha coses que no poden fer (la majoria d’esports, traslladaments llargs…). A més, a la gent gran els agrada estar i parlar i divertir-se amb joves, ja que això els fa sentir més part de la societat. Totes les participants estaven ben encoriosides amb el meu ordinador, que les grabava, i els comentaris “Goita, si som nosaltres!” i “Això és perquè té una càmera, que jo ja n’estic aprenent d’aquestes coses” abundaven per tota la sala. I si a més la gent jove els porta una cosa agradable i internacional com la música i cançons que ja coneixien però que no tenien l’oportunitat de cantar (bé per vergonya, bé per no saber d’on treure la lletra), el taller encara se’ls fa més divertit. Per les seves declaracions, sé que han disfrutat amb aquest taller i que els agradaria tornar-hi. De fet, al principi del taller ja em van avisar que si no els agradava m’ho dirien sense problemes i tenia por que ho fessin, però han acabat molt satisfetes amb el que han après i molt motivades a seguir aprenent. Em van demanar que els imprimís lletres de cançons per poder-les cantar a casa perquè, ara que han començat a entendre la música, no volen deixar de fer-ho. Tota aquesta dedicació em demostra que el taller ha sigut un èxit alhora de complaure les participants i ajudar en aquesta comunitat.

Crec que un projecte així, que involucri als alumnes amb la societat, particularment amb una part que queda molt oblidada, és una experiència que tots els joves haurien de viure, i que els ajudaria a aprendre tal com m’ha ajudat a mi.

Anuncios

Acerca de Elvira Colomer Fatjó

Aquest és el blog del meu projecte personal, el qual em servirà per a puntar tot el que faig entorn al pp en forma de diari. En diferents entrades, publicaré tot allò que indaqui, que faci o sobre el què reflexioni.
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s