Segona Sessió

Avui hem tingut una classe una mica accidentada. El punt positiu és que la Teresita, la senyora que ahir va faltar per la confusió d’horaris, ha vingut i s’ha incorporat en el grup. Per desgràcia, però, una de les senyores que tocàven el xilòfon s’ha trobat molt malament, de sobte, i ha hagut de marxar. Trobar una substituta no ha sigut fàcil, i més tenint en compte que la malalta se sabia molt bé els partitures i ja havia paracticat un dia. Tot i així, una de les senyores de la percussió s’ha envalentit i a partir d’ara tocarà el xilòfon, ho faigi com ho faigi.

Tot i aquest canvi, però, l’orquestra ja sona prou bé, i és que aquestes senyores aprenen a un ritme impressionant. Els últims 10 min, he convidat a 3 espectadors perquè ens escoltéssin i ens donéssin la seva opinió i han resultat encara més sorpresos que jo i tot. I és que, com molts, eren una mica incrèduls i pensaven que ensenyar música a gent gran era un somni impossible i que mai no ho aconseguiria. És veritat que, durant les sessions, la idea que tenia del projecte acabat ha anat canviant, ja que hi hem afegit molt de cant, però crec que no podia tenir més bons resultats.

Aquest assaig també s’ha dut a terme segons la planificació, i no ha presentat gaires dificultats. La partisipant que va faltar ahir ha vingut avui, i té també moltes ganes d’aprendre. Una de les que tocàven el xilòfon, però, ha arribat trobant-se molt malament i ha hagut de marxar a casa. Ahir era una de les més animades i si avui ha marxat ha sigut per absoluta necessitat, ja que se la veia realment malament. Era de les més joves, hi ha sigut una casualitat impossoble de preveure el fet que es posés malalta, no ha tingut res a veure amb l’edat i les malalties que jo havia estudiat.

La resta han seguit treballant i segueixen mostrant-se entusiasmades amb el taller i amb el concert, i ja s’han preparat el que volen dir al públic. En Miguel Ríos realment les ha animat i ha fet que estiguessin més interessades en el taller, ja que a més d’aprendre i poden retrobar records de la infància. Els llocs de seure han sigut els mateixos i tothom ha tingut els mateixos instruments excepte la voluntària que ha substituit a la malalta. La senyora substituta és la que ha tingut més problemes per posar-se al nivell de tocar el xilòfon, i això demostra que l’orquestra ja ha avançat i no és tan fàcil enganxar-s´hi com al primer dia. Tot i així, s’hi ha esforçat i ha aconseguit seguir el ritme de les altres. Com a mostra d’interès i dedicació, les dues senyores que dels xilòfon han decidit per elles mateixes trobar-se demà per assajar i tenir les peces llestes pel concert. Això és una mostra molt important que s’ho han pres seriosament i tenen ganes d’aprendre. A més, totes han seguit amb els seus comentaris d’agraïment per la meva feina com a professora i mostrant el seu entusiasme.

Anuncios

Acerca de Elvira Colomer Fatjó

Aquest és el blog del meu projecte personal, el qual em servirà per a puntar tot el que faig entorn al pp en forma de diari. En diferents entrades, publicaré tot allò que indaqui, que faci o sobre el què reflexioni.
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s